"Jo vaig entrar a formar part de la delegació espanyola participant al MUNOB gràcies a un cop de sort. Haig de confessar que estava molt espantada al principi. Era la més petita i la por de no involucrar-me bé amb els meus nous companys d'un curs acadèmic superior em va fer patir molt. Ara ells són una família per a mi i durant aquests sis dies ens hem tingut els uns als altres per abraçar-nos, animar-nos i estimar-nos. El MUNOB és una de les millors coses que he fet a la meva vida i mai oblidaré aquest viatge.
Una altra part molt important del MUNOB ha sigut també, la presència de la gent magnífica que he conegut a Bucarest. Per esmentar alguns noms diré la Denisa, la Stefi, l'Ada, la Katinka, la Gabriela... Elles són una part molt important de la meva vida i oblidar-les no seria mai possible.
M'agradaria agrair el dur treball de tots els organitzadors del MUNOB que, sens dubte, tenen un gran mèrit. Però també a la Rosa i a la Neus que ens han acompanyat durant tota aquesta experiència.
Jo no sé qui llegirà aquestes paraules, però... ja que tu ho fas deixa'm dir-te que si tens l'oportunitat de participar en un projecte així, no t'ho pensis dues vegades! Fes-ho!
Un petó companys."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada